Llepant les
onades amb les potes,
el cavallet
de mar s’engalana
d’algues de
petxines i curculles.
El seu trot
poderós, i pausat
desafia la
llunyania de l’horitzó,
i esbufega
amb els narius plens de sal.
Se sent
immensament feliç
d’aquell sol
encara intensament tardorenc,
d’ aquell
terra flonjo i agradable,
que li besa i
acarona les peülles
del passeig suau i melangiós de mig matí.
El cavallet
de mar, somnia algun dia
galopar com
un possés mar endins,
per poder
trobar l’amanyac d’una sirena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada