MIRATGE

Avui he respirat l’absència,

era humida com una fageda a la tardor.

Tenia la fragància subtil del bosc

que mor sense cap pressa.

Podia tocar els seus contorns

com l’escorça dels arbres centenaris.

M’he deixat anar lentament

pel tobogan frenètic de l’enyor,

i al fons, com en un miratge,

els teus ulls em miraven estorats

enmig del matalàs de fulles mortes.