De vegades m’agradaria pintar núvols,
ja veus tu, amb el bonic que són, com són.
Els pintaria de colors diversos i llampants,
que fessin en cada nuvolada un arc de sant Martí.
I que en caure la pluja, pintés els carrers
per on juguen els nens d’un groc brillant,
que esborressin les fronteres de morat,
que deixessin els cotxes a esquitxats
de blanc, de blau, de roig i de magenta.
Que pintessin de rosa fosforescent
aquell guàrdia posa
multes compulsiu,
i de taronja les ulleres del vell intel·lectual,
d’ocre la gespa en plena primavera,
i de verd lluminós els camps en ple hivern.
Que pintessin del color de l’esperança
les motxilles dels immigrants i els desnonats...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada