OCELLS

Potser quan tornin els ocells,

passat el fred de l’hivern

tornarem a somriure com abans.

Ens deixarem anar pel tobogan

i ens embrutarem el cul

com ho fèiem d’infants,

o volarem de manera irresponsable

pel gronxador dels somnis

cap al destí poc incert de la balança

i la maleïda llei de la gravetat.

Potser hi tornarem, o potser no.

Potser els ocells s’enduran

totes i cada una de les nostres esperances

i ens deixaran assedegats vora el camí,

aquell camí de sempre que no porta enlloc.

Però tal vegada és possible també

que els ocells es facin traficants,

i escampin terra enllà els nostres somnis,

es converteixin en contrabandistes

d’allò tan material i immaterial que ens defineix.

Potser els ocells volin lluny per no tornar,

o si tornen, ens defequin a sobre sense pietat.

Potser els ocells i les seves ales

ens mostrin el camí per volar lluny.