Ploraves de broma,
sempre t’ha agradat el teatre,
i somniaves escenaris plens
mentre venies el peix a la plaça.
Mai vas poder fer el que volies,
potser els de casa, potser la feina,
potser estava mal vist el teatre
en aquella època tant fosca.
Ploraves fent comèdia,
mentre construïes persones,
amb poqueta cosa, amb estretors
feies d’un petit habitacle de Gràcia
un gran palau pels teus menuts.
Se que en aquesta escena ploraves de broma
i ho feies com la més gran de les artistes.
A casa ens regalaves i ens regales
rialles, alegria i esperances.
(i un fricandó que no és tant bo com el meu,
però deu n’hi dó)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada