Descosiré una a una les paraules
per a poder fer una poesia acceptable,
en tindré cura, com el modista més precís.
Intentaré no semblar massa pedant,
i si me’n surto, tampoc massa simple.
Usaré un didal d’argent brillant
per a poder tractar paraula a paraula
com cada una d’elles es mereix.
Faré el patrons tots a mida i elegants,
posaré les mànigues, els botons, les sivelles,
les butxaques, els camals, els colls de camisa.
Quan ho tingui tot apunt, descosiré paraules,
i pensaré sobre el que vull escriure
que ja, ni me’n recordo...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada