27.6.11

AMB LA MA NUA -peça d'Eudald De Juana-


Amb la ma nua i bruta
intentava atrapar els somnis.
Volia ser un gegant
davant la il•lusió òptica.
Em creia capaç de fer-ho meu.
Somniava atrapar el castell
assolat pel vent de tramuntana
i modelar-lo al meu gust
transformant les pedres roges
en el dòcil fang que esclavitza
el meus pensaments desbocats.
Amb la ma nua i bruta
i perdut del tot pel mon oníric
somniava refer la natura poderosa
en poderosos motius per seguir estimant-la.