Al meu país, quan fa vent,
els arbres dansen melodies mediterrànies,
i s’espolsen les ginestes i argelagues.
Al meu país, quan fa vent,
tremolen i espeteguen les finestres,
repiquen i es parteixen les persianes.
Al meu país quan fa vent,
canvien i embogeixen les persones,
les orenetes i gavines volen tortes.
Al meu país, quan fa vent,
se'ls aixequen a les noies les faldilles,
els ventila l'entrecuix mentre caminen.
Al meu país, quan fa vent
el foc esdevé un ser salvatge
destruint brutalment el bell paisatge.
Al meu país, quan fa vent,
a Ordis surt algú amb una vareta
a dirigir la simfonia violenta
Al meu país, quan fa vent,
els amants fan l’amor a les palpentes,
mentre dansen i tremolen les espelmes.
Al meu país, quan fa vent,
se m’apareixen a mi tots els fantasmes,
saltant a tentines les teulades.
Al meu país, quan fa vent...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada