Espero que baixi la marea
per contemplar el teu cos nu de sirena.
L’aigua del cantàbric es retira
de manera quasi imperceptible
canviant el paisatge deliciós,
i el teu cos va agafant forma
les espatlles, els pits, les cuixes.
Sorgeixen les no-res les petxines
les estrelles de mar i les roques
i tu sobre un cavallet marí cavalques
remuntant la sorra estriada i les algues.
Amb els ulls plens de salnitre
deixo que marxis com els somnis.
Instants després contemplo el sol ponent
horitzó enllà vers el infinit
i tot esdevé com un miratge
des de la sorra de la platja.
Marxes com els somnis i la nit m’abraça
bressolant-me com un nadó ploraner.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada