Dibuixes un mon de tenebres
sota el teu somriure alegre i franc,
modeles el fang amb les mans tendres
d’aquell que te pressa per aprendre.
Tens dins el cap una alenada jove
de dolçor, d’imaginació i de fantasia,
que bonic ha de ser capbussar-se
un instant entre els teus somnis,
convertir-se en la ceràmica que modeles
acoblar-se com paparra al teu talent.
Segueix creant petit aprenent de déu
que el mon que imagines i crees
ens ho fa tot més fascinant, molt més plaent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada