15.6.11

EMPENYER -peça d'Eudald De Juana-

Completament nu
somniaves empènyer el mon.
Posaves tots els muscles al servei,
tensaves tendons i articulacions.
No creies en la teoria del seny,
això ara esdevenia missatge de covards.
Havia arribat l’hora de la força,
de l’empenta, del caràcter, de la rauxa.
Completament nu,
empenyies decidit, cap al no-res
tots els teus somnis i esperances,
mentre el sol, et torrava la pell
i et feia bullir les idees.