SERÉ DUR

Seré dur amb mi mateix

i em retreure tot el que faci falta.

Les estones amb tu, i sense tu,

les poques rialles escatimades,

les compartides, les robades. Totes.

M’auto-confessaré arran d’un precipici,

i guaitaré la seva fonda negror,

i si tinc sort i em perdono a mi mateix,

marxaré pel sender de l’auto-complaença

i sinó, saltaré al buit, sense remissió ni por.

Miraré un a un als amics

i els somriure per tot el que m’han donat,

les festes, els besos, els balls, les nits,

aquelles nits d’estrelles, versos i ratafies,

i com sempre, els diré quatre paraules suades,

que sempre agraeixen, pensant que són genials.

Penso ser molt dur amb mi mateix,

i desmembrar-me com un ninot de joguina,

d’endins, de molt endins cap a fora i cap a tot,

i aleshores, lliure de retrets i de males consciències,

jauré al prat, i miraré al cel, on segur, segur,

una gavina, o un pardal, o una simple oreneta,

defecarà sobre els meus ulls humits de plor