M’he desemmandrit, i he fitat l’empiri
avui blau i impol·lut de bromes
he albirat l’aqueta
ja badívol del jaç
i m’he desvestit d’utopies
maldestres.
M’he bugadejat les grapes i la façana
i he alenat quasi tota la gisca de la cambra.
He manducat sense urgència un desdejuni opulent,
i en eixir a la via t’he apercebut xiroia i joliua.
Has masegat en aquell lapse, període, segon,
tota la meva estructura, mètode, mode solució.
He tornat al meu rusc, com una abella punyida
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada