He buidat el meu pluviòmetre
d’aquesta pluja sostinguda
en aquesta humida primavera
de bassals, mosquits i fang.
massa litres per metre quadrat,
massa núvols en aquest cel gris,
massa enterbolit tot plegat,
mentre se succeeixen poderosos
els arcs de sant Martí multicolors.
El verd segueix ardent i lluminós,
en aquesta primavera inacabable,
de solitud, i carícies confinades,
massa tardes trufades de plors,
massa olor d’humitat als boscs.
Diumenge, ens atropellarà l’estiu,
la calor, les tardes llargues, la suor,
i s’iniciarà un nou cicle de queixes.
Enyorarem la pluja i la fresca,
i les nits seran galdoses i pesades...
No tenim remei, la qüestió, rondinar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada