I NO SE QUANTES...

Segueixo a dos metres de tu,

i malgrat tot, flairo el teu perfum,

noto el frec dels teus dits a la pell,

m’encega la llum dels teus ulls,

i no se quantes coses asèptiques més.

Segueixo a dos metres de tu

i ens separa només un virus invisible,

una mascareta de colors costumitzada,

uns guants d’un vinil molt poc fiable,

i no se quantes coses asèptiques més.

Segueixo a dos metres de tu,

i el meu desig et persegueix per els carrers,

la meva enyorança et repta pels racons,

la meva ombra no respecta les distàncies,

i no se quantes coses asèptiques més.

Acabarà el confinament i no sabré què dir-te

quan et tingui més a prop i sense asèpsia.