Ha despuntat la primera poncella
del roser rescatat del no-res.
La seva olor lliure i embriagadora,
el seu color rosa impactant,
la seva llibertat dins un test,
la dependència de la meva aigua,
de la meva memòria al regar-la,
de les meves cures esporgadores...
La llibertat és necessària i bellíssima,
però per més que vulguem, mai és absoluta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada