Ens vam desfer com sucret en aigua entre els llençols,
com si el demà fos una cosa inventada i improbable,
ens vam deixar anar entre pells granulades i salives,
i després de diverses explosions ens varem mirar,
i tímidament i avergonyits, ens vam demanar els noms.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada