Vaig seure, sense cap pressa
i el vaig mirar cara a cara
de manera inquisitiva.
Li vaig fer totes les preguntes,
aquelles que tenia al pap
les que se m’anaven acudint,
les noves, les importants,
les velles i intranscendents.
Vaig fer que buidés el pap
que ofegues totes les penúries,
que treies fora les alegries
que havia contingut tants anys,
que plores totes les llàgrimes
que li inundaven l’esperit,
fins i tot vaig aconseguir
que cantés aquella cançó,
que fa temps que no escoltava,
d’aquell vinil, sense tocadiscs
que restava amagat a
l’armari,
d’on penjava el mirall amb qui parlava...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada