17.1.18

CAP EXCUSA

Poc a poc, la fulla s’ha despenjat de l’arbre.
En el seu vol de giragonses, m’ha semblat sublim.
Empesa pel vent, dibuixava espirals i rotllanes.
Semblava divertir-se anant bojament d’un cantó a l’altre.
Jugava entremaliada amb les que eren les seves amiges.
De sobte, de manera inesperada, de manera abrupte,
de la manera més insospitada, el vent s’ha aturat...
Ha caigut a plom, com aquella noticia mai volguda.
Ni tant sols la tardor li ha donat excusa per la mort.