CAP DÉU

Passejarem junts per aquella platja

fins que desapareguis per sempre,

aleshores m’asseuré a esperar la lluna

amb el cul ple de sorra i l’ànim inert.

Comptaré les onades, descomptant-me,

mai n’he sabut de sumes ni  de números,

però a cada anar i venir de l’aigua salada

escriuré una sola paraula que al lligar-la

amb la següent, la següent i la darrera,

aconsegueixi explicar-me a mi mateix

la immensa amplitud del meu absurd.

Aleshores il·luminat tant sols de les estrelles,

caminaré nu i pausat arran de l’aigua,

deixant que les algues se m’enredin

juganeres i capritxoses entre els peus,

i em sentiré tant petit com sé que sóc,

com ha de ser, com ha estat sempre.

Miraré al cel i se segur que cap Déu

es compadirà  pel meu passeig.