18.1.18

CAP DÉU

Passejarem junts per aquella platja
fins que desapareguis per sempre,
aleshores m’asseuré a esperar la lluna
amb el cul ple de sorra i l’ànim inert.
Comptaré les onades, descomptant-me,
mai n’he sabut de sumes ni  de números,
però a cada anar i venir de l’aigua salada
escriuré una sola paraula que al lligar-la
amb la següent, la següent i la darrera,
aconsegueixi explicar-me a mi mateix
la immensa amplitud del meu absurd.
Aleshores il·luminat tant sols de les estrelles,
caminaré nu i pausat arran de l’aigua,
deixant que les algues se m’enredin
juganeres i capritxoses entre els peus,
i em sentiré tant petit com sé que sóc,
com ha de ser, com ha estat sempre.
Miraré al cel i se segur que cap Déu
es compadirà  pel meu passeig.