Tant sols amb un llaç groc, t’escupo a la cara.
Em desfaig en milers de fragments cromàtics
com les gotes de
saliva que surten de mi
i tots els fragments retornen a la llum en groc.
Penso i repenso la foscor de les fredes garjoles
i intueixo l’au que entra i surt d’entre els barrots.
L’aire enjogassat s’esquitlla lliure per les cel·les
amb la mateixa fragilitat que fa voleiar el meu llaç
que penja d’un imperdible –per no perdre’l- del meu pit.
Tant sols amb un llaç groc, et mudo la cara i l’esguard,
et faig voltar i voltar caçant mosques entremaliades
per arbres, fanals, façanes, senyals i refotudes finestres.
Jugo amb tu i la teva sublim, la teva enorme estupidesa,
la teva i la dels teus fiscals, la teva i la dels teus
tribunals,
la teva i la dels teus llepaculs periodistes, la teva i la
del teu govern, la teva i la de la teva constitució, la teva i la de la teva
policia, la teva i la de la teva bandera, la teva i la de la teva pàtria
corrupte, la teva, sobretot la teva...
Amb el meu llaç groc, t’escupo a la cara...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada