Et volia demanar de fer l’amor,
mentre tu xerraves amb els amics.
Et veia riure, no m’hi vaig atrevir.
Estaves radiant entre ells, lluïes.
Tenies una copa llarga i prima,
estilitzada de cava a les mans,
aquelles mans fines i delicades
d’ungles pintades i decorades,
i no m’hi vaig atrevir de cap manera.
No volia trencar aquell encant,
aquell moment màgic i lluminós,
em vaig quedar ben bé amb les ganes.
Després et vas alçar i vas caminar,
vas fer-ho amb tanta voluptuositat
amb tanta sensualitat, que no semblaves tu.....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada