Seia a sol i serena i tancava els ulls.
Somniava.
Imaginava el nostre mateix demà.
Somniava.
No tenia papers per poder votar,
tant sols somniava.
Ni tant sols era humana i somniava.
I en el seu somni dolçament ceràmic,
somniava repúbliques i llibertats,
traspassava barrots i exilis,
enfonsava vaixells, furgones i tancs,
i seguia somniant ferides curades,
urnes obertes, legals i
virginals,
demàs plens d’il·lusions per construir,
i somniava, i mentre somniava
un tel de somriure li il·luminava el rostre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada