EL VELER

Vull un veler

amb una vela ben blanca

per poder sortir a navegar

un dia de cada dia qualsevol,

un dimarts, un dimecres...

mentre tothom treballa.

Un dia assolellat de mar plana,

i que l’estela que deixo al meu pas

es desfaci en un plis plas, al moment,

i mirar-me al mirall de l’aigua,

mentre a la cara em bufa el vent

i els peixos alegres m’acompanyen,

fent giragonses nervioses al voltant.

Vull un veler,

per poder tornar a la tarda,

quan el sol poc a poc busca el seu llit,

i la claror es torna poc a poc ataronjada,

i les estrelles treuen el cap a despit.

I després estirar-me calmós a la platja

i fruir de la meva brillant solitud,

tot deixant que els ulls se m’humitegin,

i els palmells de les mans facin un crit,

un crit fort, valent i desacomplexat...

Llibertat, llibertat, llibertat