Avui, al cementiri,
la mort s’ha vestit de dol.
Els grills feien banda sonora
emmudint les llàgrimes
que queien pausades galta avall.
les abraçades, no eren fingides,
els petons eren de veritat,
les paraules anaven tristes
del català al castellà,
del silenci a l’anglès i l’alemany.
El record sobrevolava l’instant.
Avui, al cementiri,
el petit Ramses reia aliè
a aquells moments de tristor,
com una petita flama de vida,
recordant-nos que tot segueix
que tot, sortosament es reinventa,
que la bona gent que mor,
mai ens abandona del tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada