BUIDOR

De vegades, no moltes,

s’apodera de mi la buidor.

A voltes és aspra i xucladora,

d’altres, espessa i compacte

com una farineta de nadó.

Quan menys t’ho esperes

se t’arrapa com una argelaga

i t’esquinça tots els sentiments,

o juga amb tu a fet i amagar,

però la saps present sota l’estora.

De vegades, afortunadament,

no moltes, l’absurda buidor,

se’t presenta a casa d'imprevist,

sense que ningú la convidi,

i sense pudor, t’ho regira tot

i es disfressa d’impotència.

Aleshores, és aquell moment

en que et deixes anar i plores,

en que et deixes anar i crides,

en que et deixes anar, vençut

i et ve al cap aquella joguina

que en aquella nit màgica,

els Reis d’Orient van oblidar.