Un a un i de manera aleatòria
els petits ocells es van penjar
com notes sobre el pentagrama.
Un a un piulant desafinadament,
notes soltes incomprensibles.
Poc a poc els seus becs diminuts,
varen foradar amb destresa
els barrots d’aquella presó
que els impedia expressar-se.
Un a un, i de manera aleatòria
varem interpretar magistralment
la cinquena simfonia de Beethoven,
i acte seguit van marxar cap al sud,
allí on diuen que la gent es lliure,
alegre, indisciplinada i feliç...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada