Volia escriure un haiku
sempre m’havia fet il·lusió.
escriure amb intensitat,
poques paraules, simples.
Buscar imatges de natura,
contar les síl·labes una a una,
la simplicitat, franquesa d’expressió.
Un haiku senzill i planer,
que em transportés a l’orient,
que m’ametllés els ulls i els sentits,
que em donés pau.
Un haiku que jugues amb imatges
i si podia ser, amb sentiments,
però tampoc era imprescindible,
que tot s’esdevingués en un instant,
en aquell precís instant triat a l’atzar,
que fos concís i metòdic,
que resumís en definitiva
tot el que sentia, en poques línies.
Un haiku graciós i dòcil
que donés veu al que volia dir
de manera fàcil i contundent.
Amb un final apoteòsic,
que despertés admiració
entre els entesos en la matèria.
Al final, m’ha sortit, sense voler
un haiku a la bilbaïna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada