OSSOS

S’abandonà lascivament a la mort,

va obrir les cames, va prémer el pit,

va jugar sense embuts amb la luxúria,

d’aquells ossos freds i apassionats.

Es deixà anar encuriosida per l’incert.

Va permetre que aquells ossos

se li amaressin a la pell i al cor,

que les dents es clavessin al muscle,

que els dits sense pell ni carn

li engrapessin amb passió les natges,

que el no-res li envaís el cervell.

Pocs segons després es deixà anar

inundada de la llavor del més enllà,

i aleshores, plàcida i tranquil·lament,

amb un somrís,  deixà de respirar.