Vull seguir
somniant,
no em
despertis avui,
regala’m
aquests instants
on l’anestèsia
del son,
em
transporta a paranys
allunyats
del dia a dia.
Deixa’m
somniar
ja se que no
és diumenge,
ja se que
els llençols
se m’enganxen
al front,
ja se que al
alçar-me
no estaré pas d’humor,
però deixa
que els somnis
em segrestin
el matí,
em despullin
de tot,
em facin
volar,
em facin
volar,
em facin
volar,
tant lluny
com ells vulguin,
tant bonic
com ells dictin,
tant
angoixat com pretenguin.
Deixa que la
seva ruleta russa
em transporti
entre somnis
a prop de la
lluna i els estels,
i que ells
em gronxin dolçament
per poder
seguir somniant...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada