19.00 hores,
divendres,
sec a la
porta del Zara,
passa la
gent pel carrer,
la vella que
a penes camina
i mira a
terra sospesant el temps,
i les passes
penoses, una a una.
La dona que
torna a casa
pensant en
el sopar, els nens,
l’home, els
problemes de la feina.
La parella
de recent separats,
que s’han
conegut per internet
i han refet,
no saben ben bé què,
i passegen
agafats besant-se
com dos
adolescents enamorats.
Les dues
noies que posen a parir
a l’única
amiga comuna
que aquella
tarda no les acompanya.
La parella
de vells que compten les hores,
els minuts,
els segons que els separen
potser, qui
sap si de l’adéu definitiu.
El pidolaire,
la sud-americana
que te cura
de l’anciana de la casa del costat,
el noi que
fa malabars per guanyar-se dos euros,
la
dependenta que esbufega tabac
esperant que
passi ràpid l’hora per tancar...
19.00,
divendres
sec a la
porta del Zara
i contemplo
horroritzat
que fa
estona que miro,
i no he vist
ni un sol somrís...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada