El vell
terrorista fa recompte dels morts,
dels
missatges amagats en cada trucada,
de l’excitació
de cada amenaça telefònica.
Fa repàs del
terror que poc a poc ha sembrat,
dels trets a
la nuca, dels empresaris segrestats,
de tota vivència al límits de cada estimball,
de cada
penediment i remordiment posterior,
de cada ideal
defensat, de cada contradicció.
I amb les
mans immensament ensangonades,
ara que es
troba absolutament acorralat,
prem el
gallet per darrera vegada, la més important,
i abans que
el sospir resignat li violi el silenci,
la darrera
bala ferotge , li esclata al cervell,
sense haver
pogut ni tant sols, demanar perdó...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada