Repos arran de llac.
Restes eternament humides
sota el tou de gespa espessa.
Ossos glaçats amb reuma post mortem.
Repós arran de barques enfonsades
que fa temps que reposen l’esquelet
en la placidesa d’un paisatge quasi irreal.
Cants gregorians de grills i de granotes
sota un cel de plom que es desploma cada dia.
Verd per sobre les restes d’una mort
segurament més engalanada
que la pròpia existència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada