Amb la testa rovellada
l’arbre es nega a abandonar el bon temps.
Aguanta com pot les envestides tardorenques,
s’espolsa al vent les humitats i el pas del temps.
I quan abatut, veu que la guerra està perduda,
s’engalana d’un roig brillant i exultant,
i s’abandona al fred i les ventades
amb la dignitat de qui acumula tota la bellesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada