No tornaran els riures adolescents
a trencar les teves defenses més intimes.
Tot s’enfonsarà en la rutina del dia a dia
i aquestes neurones que ara van a tota velocitat
s’aniran amansint, com un lleó engabiat.
No tornaran els riures, i cal embolicar-los
en paper de plata, o millor, en lingots d’or
per a poder conservar-los entre la teva herència,
perquè no tornaran i quan te n’adonis,
veuràs que els enyores, com els teus dies d’infant,
on el gronxador del parc t’elevava
portant-te a l’infinit i el llençava
com un sospir a un infinit, infinitament més llunyà
incert i infinitament més excitant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada