Deixaré la porta mig oberta per si vens,
amb el temor que s’escapi el gat, l’escalfor, la nit,
o que un mal bandoler hi entri per robar-me.
Per robar-me els somnis, la companyia del gat
o simplement l’escalfor d’aquella nit
en que els teus braços m’abraçaven el desig.
M’arriscaré a deixar la porta oberta
desitjant que les pluges deixin pas a la verdor,
que les neus ens regalin pels camps i els sentits
una primavera líquida,
plena d’humitat i aromes.
Deixaré la porta mig oberta amb l’esperança
que un feix de colors, ens envaeixi les vides.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada