No sabíem del cert, si aquelles escales
pujaven o simplement feien baixada,
o si la bellesa de l’indret era tant sols un decorat.
reposàvem la vista en el verd de les fulles
i omplíem els pulmons d’un aire poc viciat.
A qui podia importar-li certament
si aquells vells esglaons, portaven cap al cel
o bé s’enfonsaven com roques a l’infern,
si de fet teníem el cel davant els ulls,
i l’infern en cada telenoticies....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada