LEKEITIO

T'he vist al mar
des de el pedestal de Lekeitio,
allí on tot perd el nord,
en aquell espigó on sembla
que comença el paradís.
T'he vist, amb el teu vestit de sirena
esquivant les onades i traineres,
ballant amb els peixos
xiulant a les gavines.
T'he vist, creu-me
i quan ha començat a ploure,
m'he amarat de tu,
de manera egoista,
de manera llaminera,
de les teves paraules,
dels teus somriures,
dels teus rinxols sobre l'aigua.
He vist els teus ulls a l'horitzó,
i com milers de nàufrags
es penjaven desesperadament
de la teva fràgil cintura.
T'he vist, creu-me,
en cada horitzó llunyà,
en cada roca propera,
en cada onada capriciosa,
en cada guspira d'aigua,
en cada gra, microscòpic de sal....