Algunes nits m’assec
i et recordo.
El negre a la camisa,
els braços alçats,
l’accent, la rialla,
la seriositat, l’aplom...
Algunes nits m’assec i t’enyoro,
i et veig desgranar una a una
les poesies dels poetes
les paraules de la vida
els verbs brutals i colpidors ,
la tendresa a flor de pell,
i a voltes, sento la teva afonia,
la que et duia cap a la fi,
la que et robava segons,
la que ens robava segons,
i t’enyoro, i de tant en tant
encara em penja una llàgrima
i et segueixo enyorant
i em sento afortunat
d’haver viscut el teu temps
encara que descompassat,
d’haver compartit aquell pa amb tomàquet,
d’haver-te demanat aquella cançó,
en aquell escenari glaçat,
en aquell instant que va quedar
gravat com un tatoo
en el meu pensament.
M’aclame a tu, i encara t’enyore.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada