Sota la grisor del cel
encallava un vaixell en la costa.
Retrunyien salvatgement
les seves costelles contra les roques,
i la meva vista, no podia apartar-se
de la bellesa insurrecta del mar,
de les furioses embranzides de la costa
que omplien els meus minuts
d’una pau terriblement enyorada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada