PALLASSO

Necessito deixar de ser el pallasso que escriu poesia

i intentar fer alguna poesia allunyada de pallassades.

Posar els peus en terra de manera sencera i planera,

despullar-me de cap a peus i deixar-me anar per complert.

Deixar que els dits dansin sobre el teclat lliurement

com aus fugint del fred, com pingüins lliscant pel gel,

i escriure, escriure, escriure, sense límit ni pausa.

Ni tant sols necessito un tema, una rima, un estil,

tant sols deixar-me anar i deixar de banda pallassades.

Obrir  absolutament de bat a bat les entranyes

i escopir totes les paraules, frases i expressions

que em vinguin al cap, de manera aleatòria.

Després, una vegada reposat i seré

vindran potser les rialles o les llàgrimes,

tant se val, cal fer net, cal buidar el pap.

I si la poesia em retorna al nas vermell,

sortiré al carrer amb el saxofon, el barret

la camisa de topos, la floreta que escup aigua

i les sabates quatre talles més grans

i amb tota la modèstia del món

tornaré a ser jo. El pallasso.