Entre els prats verds de la vora de la carretera
circulant centímetre a centímetre
la roda ennegrida de la bicicleta.
respirant l’aire mig fred, mig temperat,
l’oxigen em penetra i exhala dels pulmons.
Les tiretes a les cuixes –cosa de l’edat-,
les marxes que canvien de més a menys
de menys a més, sempre en pujada,
i el rellotge que alegre fa corre les busques
cap aquell instant màgic on el sol fa
que els ulls s’omplin de benestar i miracle.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada