Us ha passat mai que de sobte
sorgeix de no saps on, ni com
un embruix que et deixa flotant?.
Com una ple de lluna fantàstic?
O una fotografia d’un prat?
Uns ulls rodons, color de mel?
Un somriure ple i fascinant?...
Doncs ahir la lluna feia el ple,
i a la tele, algú, penjà una foto,
i dels ulls,,,que dir-vos dels ulls...
i el somriure, potser era el meu
tant sols de recordar-los.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada