creant un espai de colors i danses sincopades
que es movien embogides pel vent capriciós.
Aleshores seiem al terra vermellós enrajolat
i albiràvem la ciutat grisa als nostres peus.
Jugàvem amb les agulles d'estendre
a fer curses pels cantons del vell terrat,
i espiàvem els veïns des de la nostra talaia.
I somniàvem, somniàvem, somniàvem...
Eren moments d'absoluta plasidesa
amb al silueta màgica del Tibidabo,
espai de somnis i miralls distorsionats.
Només pensàvem en el joc. Dies feliços...
I quan la mare acabava d'estendre,
tornàvem al pis, somniant la propera bugada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada