He caminat a poc a poc
sentint sota els peus
la pesadesa grisenca del camí.
En el cel, la Terra que s’ha menjat
de manera goluda tres quarts de lluna,
i a la orella el zum zum del vent..
I malgrat tot
sabent-te lluny
no surts del meu cap.
Tu, de manera repetida
esbarzer enredat al meu cervell,
a tentines al meu voltant,
no t’allunyes ni volent-ho.
Segueixes present
en cada bufada de vent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada