Quan el sexe dona treva
i el respirar compassat s’apodera de tu,
el terra deixa de tremolar com un sisme,
i tot retorna a la calma més feliç i real.
I queden els instants de plaer descomunal,
la saliva, els sucs corporals les olors,
i agafes aire com en una eterna primavera
i deixes anar tots els entrebancs del dia,
totes les penúries, tots els malsons
i tornes a mirar el cos estimat i t’eleves,
et deixes dur pel flux de l’energia viscuda,
per les eternes ganes de tornar-hi i tornar-hi,
i et saps valent en la vellesa i la bellesa,
i saps que l’endemà, serà un dilluns més,
amb una meravellosa olor de dissabte de passió
i sortiràs al carrer amb el cap ple de pardals
i els narius del nas, completament oberts
a noves olors, a nous perfums, a noves salives
que nodreixen i conformen la pell d’ella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada