KARMA

 

 Tu, aquell hereu de los santos inocentes,

el que fa de gosset de l’amo i li llepa el cul,

el que col·lecciona pels de cony a la vitrina,

el que rep els legionarios com a Mr Marshal,

i aplaudeix una cabra com si fos un coronel.

A tu, que subscrius el amanece que no es poco,

que rius els acudits de malalts i mariquites,

que somnies en la noia del cavall del Terry,

que emboliques una planxa pels reis de la dona,

que encara et creus allò de que és cosa d’homes.

A tu, que frueixes veient patir un pobre brau,

i t’emociona un descabello que ja és ferit de mort.

A tu, que malparles d'immigrants que no coneixes

i els acuses del fet que un home sense estudis

et prengui una feina que ni tan sols vols fer.

A tu que anteposes la unitat a la raó i la democràcia,

i tant sols et manifestes quan qui et convoca és l’amo.

A tu que «els donen ajudes, viuen del cuentu»,

però tu ho pagues tot en negre per estalviar impostos.

A tu que «no ets racista, però...»

A tu que, independència encara que sigui amb els fatxes.

A tu que, ara ja no pots dir-li res a cap dona...

A tu que, els maltractaments són coses de casa...

A tu que ets tant ben parit que ningú t’ha de donar lliçons...

Atu, et desitjo un bon karma.