He sortit a passejar de nit,
les papallones blanques
festejaven l’únic fanal encès
d’aquella nit de lluna plena.
Aquella bruixa i no una altra
creuava de manera fugaç
per davant dels ulls sorpresos.
Aquella nit de cadàvers vius,
de monges, carabasses i esquelets,
de sants i de déus sense corones,
de castanyes i de dolços panellets,
van aconseguir emmetzinar-me
i fer-me veure espais onírics
on els meus ulls plens de raigs x,
descobrien corbes nues i corbs salvatges.
Vaig imaginar aleshores
cada un dels teus porus
cada centímetre cobert
de teles i cremalleres
vaig volar com el corb
per sobre dels teus ulls
que de manera fascinant
s’acomiadaven
pel tunel
dels dies....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada