Quan cau la nit i les pupil·les es clouen
queda l'espessor de la foscor absoluta.
La lluna s’ensenyoreix i malda per brillar
entre totes les cuquetes de llum del cel.
És aquella hora, on la brillantor dels ulls
deixa pas a les tenebres de l’ocàs.
La nit ens furta la lluïssor dels teus ulls,
aquells ulls balcànics que tot ho poden,
aquells ulls no vulgars, sinó búlgars,
els que no enganyen, els que parlen
d’entre totes les xerrameques i crits,
aquells ulls insubornables i lliures
que a cops de colze, s’obren camí
entre totes les foscors i fan de llanterna
en aquest món que va a la deriva
per manca de valentia i coratge.
Els ulls, la llum, els llampecs,
Tot floreix quan enjogassats somriuen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada