En la solitud del bosc em repenso,
alço els ulls i veig l’àliga dibuixant giragonses
i com atura el vol sobre un tronc i em mira
endevinant i escrutant curiosa la meva solitud.
Amb el seu cap nerviós movent a banda i banda
eixuga les fulles de faig, que victorioses
li dissenyen un ocre vestit de tardor...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada